La febre… ditxosa febre!!
Tenim la sensació que va i ve, que semblava s’acabava però torna, que és cada dos per tres… sobretot durant els primers anys d’escolarització a alguns nens i a les seves families els dóna força la tabarra.
Més que fer una gran dissertació sobre la febre, avui voliem donar quatre idees bàsiques per saber quan ens ha d’amoïnar una febre, o en versió més positiva, quan podem estar tranquils i esperar una mica a buscar assistència mèdica malgrat que el petit tingui febre. Són idees bàsiques, no us oblideu del vostre sentit comú i, si teniu dubtes, consulteu sempre.
És evident que en durant el pic de febre alta els nens no es solen trobar bé. Els signes d’alarma que us explicarem no són per tenir en compte en el moment de més febre, sinó després d’haver donat algun xarop antitèrmic.
Ens hem de preocupar quan el nen:
- Tingui febre molt alta i no baixi de cap manera amb els antitèrmics.
- Tingui taques a la pell tipus petèquies (són taques vermelles que quan apretem no s’esborren, que corresponen a petits sagnats a la pell).
- Estigui molt hipoactiu, no jugui en cap moment, no es mantingui assegut, no tingui interés per cap joguina.
- Respiri malament.
- No pari de vomitar o de fer diarrees.
- Estigui molt irritable, com si li fes mal alguna cosa i no hi ha manera de calmar-lo.
- No vulgui menjar ni beure res de res durant 2 o 3 àpats.
- Sigui molt petit. Totes les febres en nadons de menys d’un mes de vida són una urgència i han de ser valorades aviat. Recordeu que en els més petits considerem febre una temperatura superior a 37,5º-38 i que es manté malgrat retirem la robeta al petit. En nadons d’entre un i tres mesos és recomanable consultar durant les primeres hores malgrat no tingui altres signes d’alarma.