Totes i tots coneixem a algú que ha passat per aquest diagnòstic, oi? Avui parlarem d’aquest gran fantasma, allò que la major part dels pares temen que podria patir el seu fill quan ens consulten per un mal de panxa.
Què és l’apèndix?
És una petit conducte sense sortida que penja de l’extrem del còlon o intestí gruixut. Poc després del punt de connexió entre l’intestí prim i el gruixut, en el cul de sac del còlon trobem l’apèndix. Com tots sabeu és un diverticle que té ben poca funció en el cos humà i que pràcticament només serveix per a infectar-se i donar la murga…oi que tots els que no en teniu no teniu cap mena de problema?
Per què ens dóna problemes?
Com a bon cul de sac que és pot infectar-se amb certa facilitat. Si s’hi acumula una mica de menjar o s’inflamen els teixits limfoides circundants es pot tapar la porta de l’apèndix amb porqueria acumulada a dins…i allí aniran les bactèries digestives a reproduir-se i a donar una bona infecció. Es comença a formar doncs una inflamació que pot donar lloc a una mena de gra de pus allà dins que ens farà mal i a mesura que vagi creixent ens anirà donant més i més discomfort. Quan la infecció progressa empitjora l’estat general, el dolor és molt intens i apareix febre en la major part dels casos. Si no es resol el problema, la inflamació i el pus s’extén cap a la resta de la panxa dóna lloc a una peritonitis (inflamació del peritoneu, la fina capa de teixit que embolcalla tots els continguts de l’abdomen) i aleshores ja estem davant d’una apendicitis complicada, que tindrà una cirurgia i una recuperació força més aparatosa i pesada.
Quines manifestacions dóna?
El que posa als llibres de medicina és que les apendicitis comencen amb un dolor lleu al voltant del melic, continu (no va i vé com els còlics de les cagarrines) i que tendeix a empitjorar. Al cap d’unes hores el dolor es situa a la fossa ilíaca dreta, és a dir a la part inferior dreta de l’abdomen i es va fent cada cop més intens. És un dolor que empitjora molt amb el moviment, amb el posar-se dret, en caminar….i és que hi ha petits amb apendicitis que només de veure’ls caminar, com es col·loquen, com es protegeixen el costat dret de la panxa amb els moviments, ja sospitem quin és el seu diagnòstic. A part del mal de panxa pot haver-hi sensació de malestar, rebuig del menjar, vòmits, febreta o febre… tot dependrà de la naturalesa de cada nen i del grau d’evolució de la seva infecció. Quan toquem una panxa d’apendicitis fem molt mal. Molt. Sobretot en comprimir la zona de l’apèndix i molt característicament en deixar-la anar. És un mal que el nen no pot dissimular, només cal observar la cara que fa i com intenta evitar inconscientment que toquem en aquell punt.
Com tot en la medicina, no totes les apendicitis són iguals i a vegades ens costen de diagnosticar. En nens de menys de dos anys no són mai clares i malauradament és més habitual que les diagnostiquem amb més retard que en els nens grans. També quan l’apèndix està recargolat i amagat darrera el còlon (apendicitis retrocecal) o quan el nen o nena està prenent antibiòtics que interfereixen en la progressió natural de la infecció, refredant l’apendicitis i evitant que dóni la cara….
Cal fer proves per diagnosticar-la?
El diagnòstic és principalment clínic i sovint amb el que ens expliqueu i com notem la panxa ja podem establir el diagnòstic amb poc marge d’error. Fem sempre una anàlisi de sang (per mesurar una mica la magnitud de la reacció inflamatòria en el cos, per comprovar que la sang coagula bé de cara a la cirurgia…) i en alguns casos una ecografia per intentar retratar aquest apèndix (no sempre ho aconseguim, ja que els intestins plens de gas no sempre permeten que la poguem veure amb l’ecògraf!). Si tenim dubtes i l’ecografia no ens els resol tenim dues possibilitats: si l’estat general del petit no ens amoïna podem donar unes hores de marge i revalorar….les apendicitis sempre empitjoren amb el pas de les hores i sovint donar temps és una gran prova complementària; però si ens amoïna el nen, si pensem que la infecció podria estar estesa i no podem esperar, caldrà fer una TAC o scànner. Les radiografies d’abdomen irradien molt i en molts poques situacions aporten dades al diagnòstic, habitualment no calen.
Com es cura?
Al quiròfan sempre i quan abans millor, juntament amb una tanda d’antibiòtic intravenós. Si agafem la infecció en les fases inicials tant la cirurgia com la recuperació són molt més senzilles. Si s’opera en fases més avançades la cirurgia és més laboriosa, hi ha més risc de complicacions, cal més dies i més tipus d’antibiòtics i als budells els costa més posar-se en marxa i funcionar amb normalitat després del tràngol.
Doncs apa, tema repassat. Consulteu quan abans millor en cas de dubtes i recordeu: els nens amb apendicitis tenen un dolor continu, que no s’atura i empitjora amb les hores i que no els deixa menjar ni moure amb normalitat.