Avui toquem un tema un pèl escabrós…però agafar el toro per les banyes i informar-nos de tot és important, ja que ens ajuda moltíssim en la prevenció.
La síndrome de la mort sobtada del lactant, com interpretareu en el seu nou, és la mort repentina i inesperada d’un lactant de menys d’un any aparentment sa. Encara que no és freqüent, és quelcom que existeix, que potser heu sentit alguna vegada i però heu intentat no pensar-hi massa…tant el terme com el fet són absolutament horribles.
Existeix, però passa molt poques vegades…i malgrat que mica en mica n’anem descobrint coses és una de les principals causes de mort de nens de menys d’un any de vida. Sabem poc perquè no podem observar ni mesurar què passa quan es dóna… per tant tot el que sabem parteix d’estudis epidemiològics i sobretot de fer autopsies que ens poden ajudar a detectar alguna disfunció orgànica que no s’havia sospitat. Malgrat els estudis forenses, en més de la meitat dels casos no se n’arriba a establir la causa…quina impotència! En aquells casos en què identifiquem alguna malaltia oculta, es tracta principalment de problemes de cor i infeccions. I direu…en aquells bebès en què no trobem causa…què els passa? Doncs sembla ser que hi participa alguna disfunció dels nuclis cerebrals que regulen la respiració durant el son. Quan estem respirant un aire poc oxigenat (per exemple perquè estem tornant a respirar l’aire que exhalem), el cos posa en marxa uns mecanismes que fan que respirem més rapid i ens moguem per a trobar més oxigen i seguir funcionant amb normalitat. Sembla ser que en els lactants que pateixen una mort sobtada aquests mecanismes no es dónen i per tant el petit no pot reaccionar a la manca d’aire i es mor.
El millor que podem fer davant de tot això és conèixer molt bé la forma de prevenir-la i en aquest sentit les indicacions són molt clares.
. Posar al bebè a dormir de panxa enlaire o de costat. Eviteu sobretot que dormi de panxa a terra! Des que es recomana fer-ho així, el nombre de morts sobtades ha disminuït considerablement. En aquells bebès més grans que saben fer la volta i encara que els hem posat a dormir panxa enlaire es giren espontàniament…no patiu. Deixeu-los dormir així si ells s’hi han posat, si han estat capaços de girar-se són capaços també de resoldre qualsevol principi de sufocació.
. Dormir sobre un bressol amb un matalàs prou dur i amb els llençol de sota ajustables. Si el matalàs és massa tou afavoreix malposicions…
. No col·locar ninots de peluix ni coixins ni altres objectes tous.
. Evitar el sobreescalfament: posar roba lleugera per dormir, que no suïn mentre dormen, i no tenir l’habitació massa calenta (recomanable entre 20 i 22 graus).
. Evitar l’exposició a tabac, tant durant l’embaràs com la resta de la seva vida.
Aquells que dormiu amb els nadons al mateix llit, feu-ho amb seguretat. Ha de ser un llit prou ample i amb el matalàs prou dur per a evitar malposicions que puguin conduir a la sufocació del bebè o que puguin predisposar a que es col·loqui en aquesta posició de re-respirar l’aire exhalat. Eviteu el consum de tabac, d’alcohol i de medicació sedant, ja que s’ha associat a episodis letals en els petits… val més prevenir que no arribar a temps!
A més, arran de la revisió epidemiològica dels casos que es detecten (penseu que hi ha extensíssims comitès multidisciplinars que estudien aquest tema) se sap que existeixen alguns factors protectors:
. Alletament matern fins almenys els 6 mesos de vida
. Tenir les vacunes al dia.
. Ús de xumet en aquells nens que el volen.