La tuberculosi existeix en el nostre medi i pot afectar sense cap mena de dubte als nens. És una malaltia que, d’entrada, podríem relacionar amb el passat, amb condicions socio-econòmiques dolentes…però no. Avui és encara entre nosaltres i com a pediatres la tenim present en l’estudi de certes dolències.
. És una infecció causada pel Mycobacterium tuberculosis, també anomenat Bacil de Koch. Si les bactèries fossin atletes, aquest germen seria dels que corren més lents però arriben molt lluny… no té capacitat de causar malaltia així de cop, però si que va fent i va creixent en l’organisme i es va manifestant de forma progressiva. El germen actua com en dos temps. En primer lloc entra al cos, habitualment via respiratòria, i uns pocs germens queden acantonats en algun teixit, per exemple, en un gangli limfàtic, sense donar malaltia. En aquest moment ens trobaríem davant una infecció tuberculosa latent, que mai es manifesta clínicament. Pel que sigui aquests germens latents en algun moment es poden activar i començar-se a reproduir, donant lloc a un procés inflamatori que va creixent i a una malaltia que, de no ser tractada amb els fàrmacs adequats, podria complicar-se molt. En aquest moment de l’activació estem doncs, davant d’una malaltia tuberculosa.
. Tuberculosi d’entrada sona a infecció dels pulmons…i si, també en els nens pot afectar sobretot als pulmons, però té la peculiaritat que pot fer-ho de forma més generalitzada que en els adults (enlloc de fer com una pneumònia amb cavernes, en nens pot fer també tuberculosis miliar) i que en un major percentatge d’ocasions afecta a altres teixits, com el ganglis limfàtics, meninges, pleura, cavitat abdominal, aparell urinari…entendreu doncs que les manifestacions clíniques que pot tenir són molt i molt variades! Potser més endavant les expliquem en un altre post…si?
. Els nens la solen agafar per estar en contacte amb adults malalts….sobretot en les formes pulmonars dels adults hi ha molta emissió de bacils amb l’esput. Cal recordar, però que els nens infectats, malgrat tinguin una malaltia tuberculosa als pulmons no solen ser bacilífers, és a dir, no són contagiosos. I ara us preguntaríem…i els que tenen una infecció tuberculosa latent?? Doncs encara molt menys! Tenen molts pocs bacils al cos i a més estan hivernant!!
. Com sabem si algú té la tuberculosi o si hi ha estat en contacte? Tenim diverses tàctiques, la més comú és la prova de la tuberculina o PPD. Consisteix a injectar sota la pell de l’avantbraç components aïllats del M. tuberculosis. Al cap de 2 o 3 dies (no abans ni després) cal mirar si ha aparegut inflamació al voltant de la zona de la injecció. Aquelles persones que hagin estat en contacte amb la tuberculosi (infecció latent) o que tinguin una malaltia tuberculosa presentaran un envermelliment i sobretot una induració que ens posaran en alerta. Quan la prova és positiva, indica doncs que el cos sap fer una resposta inflamatòria contra el germen de la tuberculosi, i el cos només n’aprèn si hi ha estat en contacte alguna vegada. Aleshores la feina és nostra, dels pediatres, a aclarir si la malaltia està activa o si és només una infecció latent. Hi ha altres maneres de detectar-la, a partir d’estudis en sang que mesuren de forma molt molt concreta la reacció inflamatòria contra la bactèria i cada cop hi recorrem més. El que ens ajuda molt molt, en aquells casos en què hi ha malaltia activa és recollir alguna mostra on es pugui detectar la presència de la bactèria en un cultiu o per tècniques de PCR (que detecten el material genètic de la bactèria)…així acabem de confirmar del tot la malaltia i tenim informació extra, com per exemple si es tracta d’una soca resistent o no.
. I…tranquils! Que tenim bons tractaments encara per combatre-la! I diem encara perquè de nou les resistències dels antibiòtics ens posen en alerta. En general n’hem fet mal ús i el bacil de Koch ha tingut una especial habilitat per fer-se en ocasions multiresistent! Però això són casos excepcionals. Quan tenim una malaltia tuberculosa cal administrar tractaments llargs (de 6 a 12 mesos) i combinats (4 fàrmacs els primers mesos, després habitualment només 2)…que si, tenen efectes secundaris que intentem minimitzar i solen anar bé. Quan la infecció és latent cal actuar també amb medicaments, ja que si podem exterminar aquelles poques bactèries hivernant abans de que es despertin ens podem estalviar un patiment important pel cos. En aquests casos pautes més curtes (3 a 6 mesos) amb 1 o 2 fàrmacs solen ser suficients. En algunes ocasions utilitzem fàrmacs també per a prevenir…per exemple si un nen ha estat en contacte estret amb algun adult tuberculós, encara que la prova de la tuberculina sigui negativa i no tingui cap signe de malaltia, els donem almenys 3 mesos de tractament amb un fàrmac fins a que comprovem que no s’ha contagiat…
Ja veieu, la tuberculosi és una infecció diferent, una mica més complicada d’entendre i molt més misteriosa que tantes d’altres…esperem haver-vos-la fet una mica més entenedora.