Sandra del Canto
i Loren León
Dues artistes a Althaia
Descobrim...
Són les dues guanyadores del
primer concurs
de felicitacions
de la Fundació Althaia. Una en
format
imatge
i l’altra en format
vídeo.
Pàg. 8 | Número 3 | Abril 2015
Les dues persones que van guanyar el
primer concurs de felicitacions de Na-
dal que la Fundació Althaia va convocar
entre els seus professionals són dones i
tenen unes innegables habilitats artís-
tiques. A més a més de l’apassionant i
vocacional món de la salut, els agraden
les arts plàstiques. Són la Sandra del
Canto i la Loren León.
La Sandra del Canto, que és l’autora
del petit vídeo que, a cavall de
l’electrocardiograma i el dibuix, ens felici-
tava les festes, és una berguedana de 26
anys, que fa substitucions com a tècnica
del laboratori d’anàlisis clíniques. Explica
que “sempre m’ha agradat pintar i, a
banda de voler millorar sempre aquesta
disciplina artística, faig manualitats, al-
gunes de les quals relacionades amb el
Nadal”.
Contenta i sorpresa per haver estat se-
leccionada al concurs d’Althaia, comenta
que ha fet algunes exposicions i que, si
es dóna el cas, pinta per encàrrec. La
idea de la felicitació nadalenca d’Althaia
va néixer a partir d’una aplicació del seu
propi mòbil. La combinació d’un electro-
cardiograma i els elements nadalencs va
resultar ser reexida.
La Loren León és una veterana de la Fun-
dació, amb més de 25 anys d’antiguitat.
Diu que “són molts anys... per la qual
cosa podria dir que he format una famí-
lia entre les persones que em rodegen,
creixent entre elles en molts aspectes.
I no he oblidat mai als qui s’han jubi-
lat, als qui ens han deixat...”. La seva
postal era original i simpàtica i recorria
als guants propis del treball sanitari per
convertir-los en uns Reis Mags que ens
oferien els millor desitjos.
La Loren, una dona amb empenta i que
treballa com a auxiliar d’infermeria al
torn de nit de la Unitat Geriàtrica d’Aguts
(UGA), va decidir estudiar Infermeria. Ara
fa tercer i comenta que “és un repte que
he de compartir amb altres obligacions
que em complauen, com la de ser mare.
Inicialment va ser més que difícil, entre
d’altres coses perquè no estava familia-
ritzada amb la informàtica”. Però mica
en mica es va apropar als programes de
disseny per perfeccionar les portades dels
treballs i... “gairebé sense adonar-me’n
vaig fer els primer muntatges amb vídeo i
retocs de fotos, fins a participar en alguns
concursos com el de la postal d’Althaia”.
