Entrevista
“La gent se sent
identificada
en la
caminada solidària
”
Caporal de l’Oficina de
Suport Regional de la Regió
Policial Central dels Mossos
d’Esquadra. Impulsor de la
caminada solidària “Fem el
camí al teu costat”
Pàg. 14 | Número 5 | Gener 2017
Com va ser que es decidís promoure
una caminada solidària a favor dels
serveis d’Oncologia dels hospitals de
la Catalunya Central?
Va començar una mica de casualitat. Hi
havia dos companys que tenien càncer,
que es van morir, i n’hi havia d’altres
de malalts fent tractament. Vam pensar
que havíem de fer alguna cosa. Van anar
sorgint idees i s’hi va anar afegint gent.
Primer vam dir de fer una caminada, des-
prés de posar-nos tots la mateixa samar-
reta. I vam pensar: “Si venem la samar-
reta, a què podem destinar els diners?”.
Per proximitat es va pensar en Althaia. Els
vam explicar la idea i van estar encantats.
Quina va ser la reacció dels seus com-
panys mossos d’esquadra?
De seguida s’hi van afegir per fer-ho créi-
xer, que no només fos un acte de record
als companys malalts. Com que hi ha
molta altra gent que també està afec-
tada, tothom s’hi va afegir de seguida
amb les seves idees, el seu esforç i el seu
treball. Tot van ser facilitats.
La primera edició va ser en família?
Sí, però ens va sorprendre perquè s’hi va
afegir molta altra gent. Althaia per exem-
ple. Al principi havia de ser una caminada
entre quatre d’aquí de comissaria. Ens
pensàvem ser 40 o 50 i vam acabar sent
300 persones.
La caminada no ha parat de créixer...
En veure que funcionava, vam pensar
que l’havíem de fer créixer. Com que els
membres del nucli impulsor treballem
no només a la comarca del Bages, sinó
a la regió central, vam pensar de dir-ho
a Vic, sobretot tenint en compte que un
dels companys que va morir treballava
a la comissaria d’aquesta ciutat. Els de
l’hospital de Vic també s’hi van afegir.
Llavors vam pensar d’acabar de tancar el
cercle a la regió central i vam parlar amb
Igualada i Berga.
Després de cinc edicions la caminada
està consolidada?
Pensem que sí, pel que ens arriba la gent
la té apuntada ja al calendari un any per
l’altre. Però no ens podem adormir o dei-
xar d’empènyer el carro. La resposta que
obtenim ens obliga a innovar, a treballar,
a intentar fer-la créixer encara més.
Satisfet per la resposta?
Molt, fins i tot ens ho mirem amb certa,
no preocupació, però sí responsabilitat.
No és el mateix moure 300 persones que
les 1.100 de l’última edició. I hem de tenir
en compte que els inscrits eren 1.600. És
una responsabilitat que s’agafa amb molt
de gust perquè veus que té bona resposta.
Quina creu que és la clau de l’èxit?
Que la gent s’hi sent identificada. Jo crec
que, per desgràcia, a tothom li toca de
prop, ja sigui ell mateix o perquè hi ha
algun amic o familiar malalt. Això fa que
sigui molt més fàcil que la gent de segui-
da vulgui col·laborar.
També és una forma per mostrar
proximitat?
L’uniforme és potser una mica de bar-
rera i necessitem que la gent vegi el que
som realment: persones que treballem
de policia, però que tenim els mateixos
problemes, les mateixes inquietuds que
pot tenir qualsevol.
Gràcies als fons recaptats, la Fun-
dació Althaia ha posat en marxa la
Unitat de Càncer Familiar, ha poten-
ciat la recerca oncològica i ha iniciat
un programa de marxa nòrdica per a
pacients oncològics. Quina valoració
en fa?
És molt positiu i agradable veure que té
una repercussió. Sabem que és un petit
gra de sorra, no ens enganyem, però
també és una satisfacció veure que és útil
per a alguna cosa.
“És un petit gra de sorra, però també
una satisfacció veure que és útil”
David Devant Abelló
