Althaia reconeix els millors projectes de recerca en una jornada per donar a conèixer l’activitat investigadora
03/12/2025
La Fundació Althaia ha celebrat la primera jornada sobre recerca. Un esdeveniment per donar a conèixer els projectes d’investigació que es porten a terme a la institució i l’impacte en el territori i, a la vegada, potenciar l’activitat de recerca. En el decurs de la sessió s’han lliurat els Premis de Recerca Althaia 2024 i s’han presentat els resultats dels estudis sobre la covid-19 que han estat finançats gràcies a la generositat de la ciutadania i el teixit empresarial i associatiu del territori. En l’actualitat, la institució compta amb un total de 248 investigadors. Des del 2008, la recerca de la institució ha experimentat un creixement exponencial, passant de tenir 7 professionals doctorats a 82, de publicar 11 articles científics a 126 només en el darrer any, i d’un factor d’impacte de 37 a 653.
En la jornada s’han exposat els resultats de tres estudis finançats amb part dels fons recaptats en la campanya de mecenatge de la covid-19. Cal recordar que la col·laboració de la ciutadania i del teixit empresarial i associatiu del territori va ser cabdal per cobrir les necessitats generades a Althaia especialment durant la primera onada de la pandèmia. Passats els primers mesos, les administracions públiques amb responsabilitat en salut van proveir dels recursos necessaris per fer front a la covid-19, el que va fer que Althaia apostés per destinar els diners provinents de la solidaritat de la ciutadania a la recerca.
Els projectes són, en primer lloc, El paper de l'anticoagulant lúpic en els pacients ingressats amb COVID19, de Mireia Constans Cots, adjunta al servei d’Hematologia, que ha demostrat que els pacients afectats per covid-19 als quals es detecta la presència d’un anticòs a la sang anomenat anticoagulant lúpic tenen major probabilitat de complicacions i de mortalitat. Per altra banda, l’estudi Bases fisio-patològiques i afectació sistèmica del “long-covid” o covid persistent, d’Enrique Esteve Valverde, especialista de Medicina Interna, ha aportat més informació sobre els mecanismes que expliquen la covid persistent. Per últim, el projecte Seroprevalença professionals SARS-COV-2, impulsat per Jaume Trapé Pujol, cap del servei d’Anàlisis Clíniques, que ha avaluat la protecció de les vacunes en els professionals sanitaris. Els tres estudis han estat publicats en revistes especialitzades d’alt impacte.
També s’ha presentat un projecte de recerca en curs liderat des d’Althaia, escollit mitjançant un procés participatiu obert a tots els professionals de la institució, per mostrar com la recerca té una aplicabilitat directa en l’assistència, en els circuits de treball i en la qualitat de vida dels pacients. Es tracta del projecte “De la fragilitat a la decisió clínica urgent: model 3D/3D+ en pacients de 75 anys o més”, liderat per Dolors Garcia Pérez, cap del Servei d’Urgències, que ha dissenyat una eina de valoració pionera i innovadora al país que té en compte les condicions socials i de salut del pacient, prioritzant la qualitat de vida. L’objectiu és oferir als pacients majors de 75 anys el millor recurs assistencial segons les seves característiques i necessitats després de l’atenció rebuda a Urgències.
En el decurs de la jornada ha tingut lloc el lliurament dels Premis de Recerca Althaia 2024, un reconeixement al talent i a l’esforç dels professionals que contribueixen a fer créixer la recerca a la institució. Eva Esteban Valverde ha estat premiada en la categoria de Millor Treball de Final de Grau de Medicina (curs 2023-24) tutoritzat per professionals d’Althaia. Concretament, el treball va ser cotutoritzat per Lluís Llauger Garcia, adjunt al Servei d’Urgències. El premi al Millor article 2024 liderat per un investigador d’Althaia ha estat per a Llum Olmedo Borjas, metgessa especialista en Atenció Familiar i Salut Comunitària del CAP Les Bases de Manresa i membre del GOES research group, que ha realitzat una investigació sobre el tractament per erradicar la infecció per Helicobacter pylori. El seu article ha estat reconegut per ser publicat a la revista Gut amb un factor d’impacte de 25,8, un resultat que posa en valor la qualitat de la recerca que es lidera des d’Althaia.
El millor article 2024 multicèntric amb participació d’Althaia com a centre col·laborador ha estat per un treball en què ha pres part el Servei d’Oncologia. Aquest article, que exposa els resultats d’un assaig clínic sobre càncer de les vies urinàries, ha estat publicat al New England Journal of Medicine amb un factor d’impacte 78,5, una xifra que reflecteix la rellevància científica de la col·laboració. Ha recollit el guardó Montserrat Domènech Santasusana, cap del Servei d’Oncologia i director assistencial.
A més, s’ha presentat les bases per a la primera convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes de recerca científica en Salut Mental. Aquesta convocatòria es finançarà amb els fons recaptats amb el llibre solidari Cuinant les nostres emocions a foc lent, entre d’altres esdeveniments que s’han portat a terme en el marc de la campanya de mecenatge per a Salut Mental, que es va iniciar l’any 2024 i que continua oberta.
En la jornada s’ha posat en valor l’impuls que el mecenatge pot donar a la recerca especialment amb projectes que estan en una fase inicial o amb investigadors joves que inicien el seu camí. Cal tenir en compte que la llei de mecenatge permet desgravar de l’IRPF el cent per cent de les donacions de fins a 250 euros.
La jornada ha inclòs una conferència a càrrec de Josep Vidal Alaball, cap de la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS Catalunya Central-IDIAP Jordi Gol, que ha parlat de recerca de proximitat i del seu impacte directe al territori.
La conducció de l’acte ha anat a càrrec de Gemma Cuberas Borrós, cap de la Unitat de Recerca d’Althaia. En la presentació han intervingut Alfons Hervàs Roque, director de Qualitat i Coneixement d’Althaia, i Antònia Raich Soriguera, directora de Comunicació i Participació. La clausura ha anat a càrrec de Montserrat Domènech Santasusana, directora assistencial, i de Jerónimo Navas Palacio, director de l’IRIS-CC.
