El Dr. Juan Ignacio Erquicia, cap clínic del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Fundació Althaia, ha obtingut un Excel·lent Cum Laude per la seva tesi doctoral, titulada ‘Control de la altura patellar y la pendiente tibial posterior al realizar una osteotomía valguizante de apertura proximal. Estudio anatómico y clínico’. La defensa d’aquesta investigació va tenir lloc el 23 de febrer al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona.

La investigació se centra en el tractament del genoll var –genu varum– simptomàtic en adults. Es tracta d’una desviació cap a fora dels genolls que en etapes primerenques de creixement és normal i pot esmenar-se però que en alguns casos no s’aconsegueix corregir.

En els darrers anys, l’osteotomia valguizante d’obertura tibial ha esdevingut la tècnica d’elecció per al tractament del genu varum simptomàtic en pacients adults joves, actius i amb estadis inicials de degeneració articular. Tot i això, aquesta tècnica no està exempta de complicacions, entre les quals destaquen les modificacions generades sobre l'alçada rotular –patellar– i el pendent tibial posterior.

En la tesis doctoral, estructurada seguint un format de compendi de publicacions, es va analitzar una sèrie clínica. Es van avaluar les repercussions radiològiques i clíniques després de fer una variant en “L” de la tècnica valguizante d'obertura tibial convencional. També es va realitzar un estudi experimental anatòmic, en què es va valorar la importància del punt d’inici de l’osteotomia en la part medial de la tíbia.

La variant en “L” de la tècnica convencional va permetre corregir satisfactòriament el genu varum inicial, sense generar modificacions a l'alçada patellar ni el pendent tibial posterior, aconseguint resultats clínics satisfactoris.

De l’estudi experimental anatòmic es va obtenir informació rellevant sobre la importància de controlar el punt on comença l’osteotomia.

Els resultats obtinguts validen la utilització d'aquesta tècnica en aquells pacients amb genu varum simptomàtic, amb una altura patellar normal o límit. A més, és possible evitar les modificacions de la pendent tibial posterior al controlar el punt on comença aquesta osteotomia.

La tesi s’ha realitzat en el marc del programa de Doctorat en Medicina i Investigació Translacional de la Universitat de Barcelona.