La Fundació Althaia va posar en marxa el juny de l’any 2010 una unitat pionera per atendre els pacients majors de 65 anys amb una fractura de fèmur causada per l’osteoporosi. En 15 anys, la Unitat Funcional de Fractures de Fèmur (UF3) ha atès més de 4.000 pacients amb uns resultats positius: el 75% de les persones són intervingudes durant les primeres 48 hores, poden marxar de l’hospital en pocs dies, i la majoria recuperen el nivell de funcionalitat previ. La unitat està formada per un equip multidisciplinari de professionals que realitza un abordatge integral del pacient, majoritàriament pluripatològic i en situació de fragilitat, i vetlla per disminuir les possibles complicacions que puguin sorgir.

L’equip multidisciplinari de la UF3 està format per metges traumatòlegs, internistes i anestesiòlegs, la infermera gestora de casos, infermeria de planta, la treballadora social i un fisioterapeuta, que alhora treballen en estreta col·laboració amb els serveis de Farmàcia, Nutrició i Reumatologia.

Cal tenir en compte que, a partir dels 65 anys, la fractura del terç proximal del fèmur, que és la part superior de l’os, pot comportar moltes complicacions. Una complexitat que en la majoria de casos ve donada perquè la persona té alhora una edat avançada, més d’una malaltia, pren diversos medicaments i es troba en situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, a la UF3 s’aplica un protocol d’atenció que té en compte aspectes mèdics, quirúrgics i socials, i que preveu un seguiment durant un any per detectar a temps qualsevol problema.

Actualment, l’edat mitjana de les persones ateses a la UF3 és de 86,7 anys. El 77,3% dels pacients són dones i el 22% dels casos tenen també un trastorn cognitiu sever. Anualment, s’intervenen uns 300 pacients per una fractura del terç proximal del fèmur. L’estada mitjana d’ingrés és de 8 dies, per sota de la mitjana espanyola, que és de 10 dies. Un cop donats d’alta de l’Hospital Sant Joan de Déu, el 61% dels pacients va a una unitat de convalescència, el 23% a una residència i, el 14% restant, amb la família. Els resultats de l’enquesta de satisfacció estan entre el notable i l’excel·lent.
 

Un seguiment acurat

S’inicia quan la persona és atesa al Servei d’Urgències, on se li realitza una valoració global per tal de planificar les accions assistencials més adequades i detectar, de forma precoç, les possibles necessitats que tindrà quan sigui donada d’alta. 

La infermera gestora de casos coordina tot el procés d’atenció, en què intervé l’equip multidisciplinari: Tant l’anestesiòleg com l’especialista en Medicina Interna valoren el pacient en el preoperatori i el preparen, segons el protocol. Cal tenir en compte que hi ha casos en què els pacients presenten una descompensació de la seva patologia prèvia i que s’han de tractar prèviament per tal que siguin intervinguts en les millors condicions clíniques. Donat que és important poder realitzar la cirurgia abans de les primeres 48 hores i que no es pot fer si el pacient no està estable, aquesta intervenció de l’equip multidisciplinari des del primer moment facilita que així sigui, alhora que es treballa el control del dolor en el postoperatori, la nutrició i la rehabilitació del pacient. És aquest abordatge holístic la clau per tal que la majoria torni a caminar i/o recuperi el nivell d’autonomia previ. 

Quan el pacient ja pot marxar de l’hospital, se li lliura un informe on s’inclou una valoració geriàtrica i les recomanacions relacionades amb la nutrició, la rehabilitació i els controls posteriors. El seguiment es realitza durant un any. 

Generalment, als pacients atesos per una fractura de fèmur se’ls prescriu també un tractament per a l’osteoporosi. En aquest sentit, des de la UF3 es treballa de forma coordinada amb la Unitat de Captura de Fractures, un projecte d’Althaia i l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central que té per objectiu evitar que les persones que ja han sofert una fractura a causa de l’osteoporosi puguin patir-ne una altra. 

En paral·lel, el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d’Althaia participa en un assaig clínic internacional que investiga sobre com prevenir que una persona que s’ha trencat el fèmur pugui fracturar-se el mateix os de l’altra extremitat. La recerca en un entorn natural real és molt important ja que ajuda a avaluar i millorar els resultats de les intervencions, permetent oferir la millor atenció als nostres pacients.