El març del 2006 va entrar en servei a Althaia el Codi ictus, un protocol d’actuació urgent que comprèn l’activació d’un equip multidisciplinari de professionals que treballa per donar una atenció immediata i adequada a les persones amb sospita d’accident vascular cerebral. En 20 anys, el Codi ictus s’ha activat a la institució prop de 5.000 vegades. L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa és el centre de referència de les comarques del Bages, Moianès, Solsonès, Berguedà, la Cerdanya i des de fa poc també de la zona de Calaf per a la valoració i tractament urgent dels pacients derivats amb un Codi ictus. Aproximadament el 90% dels casos es resolen a l’Hospital Sant Joan de Déu, només un 11% requereixen ser derivats. 

Althaia compta amb un equip multidisciplinari de professionals que atén de forma transversal els pacients que pateixen un ictus. Hi intervenen especialistes en Urgències, Neurologia, Diagnòstic per la imatge, Medicina Intensiva, Rehabilitació, Neuropsicologia, l’equip d’infermeria, Anàlisis Clíniques, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i Treball Social. 

Aquest equip es mobilitza de forma coordinada quan s’activa el Codi ictus amb l’objectiu de salvar la vida o minimitzar les seqüeles d’aquelles persones que han tingut una malaltia vascular cerebral. El Codi ictus, que és una actuació urgent i sincronitzada, s’activa en els casos de pacients amb símptomes de la malaltia des de fa menys de 24 hores i que tenen una bona qualitat de vida.  

La importància del temps
Quan s’activa aquest codi, es posa en marxa un sistema protocol·litzat que té com a objectiu principal reduir al màxim el temps que transcorre des de l’arribada del pacient a Urgències fins a la valoració especialitzada i l’inici del tractament farmacològic específic.

En aquest sentit, un cop el pacient és atès a l’hospital, se li realitza un diagnòstic precís per determinar si l’ictus ha estat causat per una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o per l’obstrucció d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral), fet que condiciona el tractament posterior. Paral·lelament, també s’avalua el grau d’afectació cerebral.

En el cas de l’ictus isquèmic es pot administrar un tractament via endovenosa durant les primeres quatre hores i mitja amb l’objectiu de desfer el coàgul. Aquest tractament s’anomena trombòlisi. En els últims 5 anys, aquest tractament s’ha pogut administrar a 278 pacients.

L’any 2025, la mitjana de temps per iniciar tractament trombòtic a Althaia va ser de 23 minuts –a Catalunya va ser de 30 minuts–. Tenint en compte que la supervivència de l’ictus i les possibles seqüeles són temps-depenent, aquest resultat és un bon indicador del bon nivell de resolució que té l’Hospital Sant Joan de Déu en aquest patologia.

Alguns pacients amb ictus isquèmics necessiten un tractament endovascular. Són aquells casos en què les proves radiològiques mostren que hi ha taponament o oclusió d’una gran artèria cerebral, que compleixen criteris clínics i que arriben dins del temps òptim. Aquestes persones es traslladen a l’Hospital Clínic, centre de referència per a la realització de tractaments endovasculars. Aquests procediments, que consisteixen en cateterismes que permeten accedir fins a l’artèria afectada i extreure el trombe o coàgul, només es poden fer en hospitals d’alta complexitat. L’any passat es van derivar 54 pacients (que representa un 11% dels Codis ictus activats).

En el cas dels ictus hemorràgics, l’atenció immediata és igualment fonamental per establir mesures destinades a estabilitzar el pacient, prevenir complicacions i identificar possibles candidats a intervencions neuroquirúrgiques. Els casos amb indicació d'abordatge per part de neurocirurgia es deriven a l’Hospital Mútua de Terrassa. Els que no, continuen atesos a Althaia i també es poden beneficiar de programes de neurorehabilitació.

L’any passat, Althaia va atendre 498 persones amb ictus i va activar el Codi ictus en 468 ocasions. Cal tenir en compte que no en tots els casos diagnosticats s’activa el Codi ictus. En els pacients que arriben més de 24 hores després de l’inici de l’episodi, el protocol no s’activa perquè ja ha passat el període en què els tractaments de la fase aguda poden ser efectius. En aquests casos, s’activen altres recursos assistencials i de seguiment adequats a les necessitats del pacient.

Entre el 2021 i el 2025, l’edat mitjana dels pacients a qui es va activar el Codi ictus va ser de 71 anys. El 55% van ser homes i, el 45%, dones.

Després de la fase urgent, la persona que ha patit un ictus ingressa a la planta d’hospitalització o bé a l’àrea de semicrítics, que funciona com una unitat d’ictus amb el control i la monitorització adequats. En aquesta etapa es duu a terme un seguiment estricte que permet preveure possibles complicacions i afavorir una millor recuperació. Paral·lelament, s’amplia l’estudi per identificar el mecanisme que ha originat l’ictus. També s’inicia de manera precoç la rehabilitació, ja que s’ha demostrat que millora la recuperació i redueix les seqüeles.

Un abordatge integral
L’Hospital Sant Joan de Déu fa un abordatge integral de les persones que han patit un ictus, des de la detecció i el tractament de la fase urgent i l’aguda fins a intervencions que facilitin al màxim la recuperació de la seva funcionalitat.

En funció dels dèficits que presenti el pacient serà valorat per fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes així com metges rehabilitadors, tant durant la fase d’ingrés com també en la fase posterior a l’alta, en aquelles persones que ho requereixin. La figura del professional de Treball Social és indispensable per tal de poder oferir un abordatge integral ja que permet planificar, des de l’ingrés, recursos que puguin ser necessaris a l’alta per donar un millor suport a les famílies i al pacient.

La incorporació d’una infermera gestora de casos és una de les últimes novetats del model d’atenció al pacient amb ictus d’Althaia. Aquesta infermera fa un seguiment dels pacients després de l’alta hospitalària posant èmfasi en el control dels factors de risc vascular com a mesura de prevenció de nous episodis, la detecció de complicacions i l’acompanyament al pacient i a la família.

Així mateix, a finals del 2024 es va incorporar a l’equip de Neurologia un neuropsicòleg, que ha posat en marxa grups psicoterapèutics de pacients que han patit un ictus, fa seguiment d’aquelles persones que han patit un trastorn cognitiu significatiu arran de la malaltia i planifica teràpies d’estimulació cognitiva per ajudar-los a recuperar la seva funcionalitat.

Gràcies a les campanyes de mecenatge també s’han pogut obrir les primeres línies d’investigació. En aquest sentit, el neuropsicòleg Jordi Sanchez lidera un estudi que pretén analitzar l’eficàcia d’iniciar la rehabilitació cognitiva des del primer moment i la psicoeducació familiar després d’un ictus isquèmic. La neurorehabilitació és una teràpia molt important per als pacients que han patit un ictus. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha reforçat l’equip de professionals que treballen en aquestes teràpies.

La importància de la rapidesa
Un ictus és una malaltia ocasionada per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Pot ser un ictus isquèmic, provocat pel taponament d’un vas sanguini del cervell, o bé hemorràgic, quan hi ha un vessament cerebral pel trencament d’un vas sanguini. També existeix l’ictus transitori (AIT), entès com un dèficit que es recupera abans de 24 hores d’evolució.

Per reconèixer un ictus fàcilment, cal demanar a la persona que el pateix que faci tres coses. Somriure, per detectar si té dificultats per moure correctament els músculs de la cara i si hi ha asimetries en la mobilització. Aixecar els dos braços, acció que ajuda a comprovar si hi ha debilitat o pèrdua de força en alguna extremitat superior. I parlar, per si la persona s’expressa correctament o bé hi ha alguna alteració de la parla.

Si la persona té dificultats per fer una d’aquestes tres accions o presenta símptomes menys freqüents com la pèrdua de visió o inestabilitat d’inici sobtat al caminar, és molt important trucar al 112, que activarà el protocol pertinent.

El paper dels equips d’atenció primària i comunitària és clau, especialment en l’àmbit de la prevenció, tant primària com secundària. La prevenció primària té com a objectiu evitar l’aparició d’un primer ictus, mentre que la secundària se centra a reduir el risc de recurrència en pacients que ja n’han patit un.

La causa de l’ictus pot ser multifactorial, però existeixen diversos factors de risc que es poden controlar, com la hipertensió arterial, la diabetis, la hipercolesterolèmia i l’obesitat. Així mateix, determinats hàbits de vida saludables contribueixen de manera significativa a disminuir el risc, com seguir una dieta mediterrània, evitar el sedentarisme i eliminar el consum de substàncies tòxiques com el tabac i l’alcohol. Es creu que fins a un 80% dels ictus podrien ser evitables controlant els principals factors de risc.

Cal tenir en compte que l’ictus és una de les principals causes de mort i discapacitat arreu del món. Segons l’Organització Mundial de l’Ictus (WSO, per les seves sigles en anglès), una de cada quatre persones patirà la malaltia al llarg de la seva vida. Segons dades del Departament de Salut, a Catalunya cada any afecta més de 13.000 persones i provoca prop de 4.000 defuncions.