Alba Vall Vargas, infermera i gestora de casos d'Hematologia, ha obtingut un Excel·lent Cum Laude per la seva tesi “Determinants del nivell d’activació de persones amb malaltia tromboembòlica i relació entre el nivell d’activació i el control del tractament anticoagulant oral Antivitamina K”. La defensa de la tesi va tenir lloc a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el 27 de març. 

L’activació del pacient, entesa com el conjunt de coneixements, habilitats, confiança i comportaments per gestionar la pròpia salut, es pot mesurar mitjançant instruments validats com l’escala Patient Activation Measure PAM-13, que permet estratificar les persones segons el seu nivell d’activació i orientar intervencions educatives personalitzades. En el cas de la malaltia tromboembòlica i el tractament anticoagulant oral amb antivitamina K, aquesta perspectiva resulta especialment rellevant, atès que el control de l’INR –Índex Internacional Normalitzat, que mesura la coagulació de la sang–, l’adherència terapèutica i els canvis en els hàbits de vida, són determinants per a la seguretat clínica.  

Els resultats de la recerca indiquen que el 60% dels participants presenten un nivell IV d’activació (segons PAM-13), sense diferències significatives per sexe. S’identifiquen com a factors associats a una major activació la menor càrrega de comorbiditats, la modalitat d’autogestió i un millor estat de salut psicològica. En canvi, el risc social, la simptomatologia d’estrès i ansietat, les visites a urgències relacionades amb el tractament i una baixa autoeficàcia s’associen a nivells inferiors d’activació. De manera independent, un major nivell d’activació es relaciona amb una menor percepció d’estrès i una major autoeficàcia, mentre que els determinants socials i símptomes psicològics es vinculen a nivells d’activació més baixos.  

Pel que fa al control del tractament anticoagulant, el 68% dels participants presenten un maneig adequat. Aquest millor control s’associa a l’edat inferior als 75 anys, la baixa comorbiditat, l’absència d’episodis d’atenció urgent i un alt nivell d’activació. D’altra banda, els factors psicosocials adversos —com l’estrès, l’ansietat i el risc social— emergeixen com a elements que comprometen el control del tractament. Aquests poden afectar tant l’adherència terapèutica com la capacitat de seguiment de les recomanacions (controls analítics, ajustos de dosi, etc.), i apunten a la necessitat d’una aproximació més integral. 

Els resultats evidencien que l’activació del pacient i els programes d’autogestió constitueixen elements clau per optimitzar el control del tractament anticoagulant i els resultats en salut. La incorporació sistemàtica de la mesura de l’activació mitjançant l’escala PAM-13 emergeix com una eina útil per avançar cap a una atenció més personalitzada, eficient i centrada en la persona, reforçant el paper de la infermeria en la promoció de l’autonomia i la qualitat de vida en la cronicitat. 

Dels resultats obtinguts se n’han derivat dues publicacions científiques en revistes especialitzades.