Per què va decidir dedicar-se al món de la sanitat?
De petita, quan anava a l'ambulatori o a l'hospital a veure algun familiar, sempre observava molt. Em cridava molt l'atenció aquest món. Tot i que no sabia ben bé quin rol acabaria fent, ja de ben jove sabia que m'hi volia dedicar.

I es va decantar per ser tècnica en cures auxiliars d'infermeria...
Sí. Em vaig formar, vaig fer pràctiques i vaig començar a treballar. Vaig veure que era la meva vocació. M'agradava l'atenció i el contacte directe amb el pacient. Durant uns tres anys vaig estar treballant al sector sociosanitari, a l'Hospital Sant Andreu de Manresa. Després vaig entrar a l'Hospital Sant Joan de Déu. D'això ja fa 21 anys.

Per quins serveis i unitats ha passat?
Vaig començar a Salut Mental, a la unitat 4. Llavors vaig passar per Medicina Interna, Traumatologia i Cirurgia. Feia suplències i ens trucaven per anar a diferents serveis. Era molt variat. Amb la fusió, em van oferir anar al Centre Hospitalari. Vaig viure aquell moment amb la incertesa d'anar a un lloc nou i amb maneres de treballar diferents. Em van tractar molt bé i em vaig adaptar molt bé. Vaig estar a Traumatologia i a Medicina Interna i al cap d'un temps em van oferir conèixer Cardiologia. Es va donar la casualitat que aquest servei l'ubicaven a Sant Joan de Déu i vaig tornar a l'hospital, on també vaig estar a Oncologia, l'UCI i altra vegada a Cirurgia i a Traumatologia. Fins que va sortir la plaça on estic ara, a la Unitat d'Hospitalització en Salut Mental Infantojuvenil, la Unitat 5.

Hi està a gust?
Molt. Hi soc des que es va posar en marxa, l'any 2018. Era una unitat nova, no existia. Va ser una gran oportunitat poder començar amb aquest servei nou.

Compta amb una llarga trajectòria professional...
Porto molt recorregut perquè quan vaig començar hi havia molt moviment amb les suplències. Ara hi ha més estabilitat. Per a mi ha estat una experiència positiva que m'ha permès conèixer una mica tot l'hospital i m’ha ajudat a créixer professionalment, a adquirir l'habilitat d’adaptarme i d'aprendre dels professionals que m'he anat trobant.

Què tenen en comú els diferents llocs de treball en què ha estat?
En comú hi ha el benestar del pacient, la qualitat assistencial i el treball en equip, que penso que és clau. També el bon ambient amb els companys. Llavors cada unitat té els seus protocols específics.

Quines aptituds s’han de tenir per realitzar la tasca de TCAI? 
L’interès i la implicació són molt importants. Tenim un contacte molt directe amb el pacient i per això hem de ser una figura molt propera i de confiança. De vegades la visió és que el TCAI només fa una higiene, un llit, posa una cunya... i realment no és així. Els TCAI podem ser molt polivalents. Per exemple, on estic ara, a la Unitat 5, la meva tasca és més terapèutica. Per la tipologia de pacients, que són adolescents i joves, faig un treball més psicoeducatiu, de treball d'hàbits saludables, alimentació, de conscienciació de la malaltia, de suport amb les tasques escolars... Fem reunions multidisciplinàries, on soc una més de l'equip i on em sento molt escoltada i valorada.

Ha canviat Althaia en aquestes dues últimes dècades?
Molt. És una institució sanitària de referència. De fet, ja ho era quan vaig entrar. Penso que en aquests últims anys ha seguit millorant i evolucionant i que ofereix molta qualitat. Hi ha molta formació, també.

També en l'àmbit dels TCAI?
Sí, penso que és important que ens actualitzem. Jo he fet també el Cicle Formatiu de Grau Superior d'Integració Social i des que estic a la Unitat 5 realitzo cursos i formacions sobre àmbits diversos. El TCAI és una persona polivalent que es pot formar contínuament i que té un paper molt important en l’equip multidisciplinari.