Com van ser els seus inicis professionals?
Vaig estudiar Infermeria a UManresa i, en acabar, vaig començar a treballar en un hospital més petit. Durant quatre anys vaig fer el torn de nit. Al cap d’un any de començar, va esclatar la pandèmia i, tot i que va ser una etapa molt dura, també hi vaig aprendre moltes coses.

Quin aprenentatge es va emportar d'aquell moment?
Aprens a prioritzar, sí o sí. Hi havia tanta feina que havies de centrar-te en el que era realment necessari i fer-ho el millor possible.

Per què va decidir fer el canvi i incorporar-se a Althaia?
D'una banda per proximitat, perquè visc a Manresa. Però de l'altra també tenia ganes de treballar en un centre més gran, amb més serveis i més especialització.

Com recorda la seva arribada?
Vaig notar molt el canvi. Venia d’un hospital on coneixia tothom, i aquí hi ha molta més gent i molts més serveis. Al principi impressiona, però també és molt enriquidor. Aquí cada unitat té el seu propi equip i això et permet especialitzar-te molt més. A més, l’acollida va ser molt bona.

En quina unitat treballa actualment?
Estic a la planta de cirurgia. Cada dia és diferent. Hi ha èpoques amb molta càrrega de feina i pacients molt complexos, i d’altres més tranquil·les. Ens coordinem molt amb els cirurgians, sobretot durant la visita del matí, i hi ha una comunicació molt fluïda entre infermeria i cirurgia. Et sents escoltada i això s’agraeix.

Què és el que més li agrada de la seva feina?
Les cures. Sempre m’ha agradat aquesta part de la professió. També el tracte amb el pacient. M’agrada poder parlar-hi, explicar-li les coses, tot i que a vegades voldria tenir més temps. Hi ha pacients molt agraïts i que passen llargues estades a planta; estableixes vincles molt bonics.

Treballar en un hospital més gran li ha permès especialitzar-se?
Sí, totalment. Tot i ser suplent, aquí t’especialitzes moltíssim. Treballes amb professionals molt formats en àrees concretes i això t’enriqueix. Si un dia volgués canviar de servei, sé que tindria la possibilitat i que abans em formarien. És una gran oportunitat.

Althaia és un bon lloc per desenvolupar-se professionalment?
Sí, sens dubte. Et dona moltes oportunitats per formar-te i créixer dins d’un servei. A més, s’impulsen iniciatives i projectes molt interessants. Per exemple, darrerament algunes companyes han presentat treballs sobre ostomies i sovint rebem formacions específiques, tant internes com externes.

Com es veu en un futur?
Ara mateix estic molt bé on estic. M’agrada la feina que faig i el ritme de la unitat. Potser més endavant m’agradaria treballar amb pacients més crítics, potser en una UCI, però de moment la cirur-gia em compensa molt. Té aquest punt d’equilibri entre activitat i exigència que m’agrada.

Com desconnecta quan surt de la feina?
A vegades és difícil, perquè la meva parella també és infermer. Abans parlàvem molt de feina i ens vam adonar que no ajudava a desconnectar. Ara intento fer esport i deixar el dia enrere. Quan quedo amb les amigues de la universitat, inevitablement acabem parlant d’hospitals i comparant experiències.

Quin consell donaria a altres infermeres joves que comencen o que volen fer un canvi com vostè?
Que tinguin paciència i que preguntin molt. Al principi tot és nou i et sents perduda, però a poc a poc tot va encaixant. És una feina amb molta responsabilitat, però a la vegada també és molt gratificant.

Entrevista publicada al número 14 de la revista 'AlthaiaXarxa', amb data de desembre del 2025.