Fins ara, gran part de les metodologies utilitzades en la simulació clínica s'havien centrat principalment en l'avaluació de la tècnica i el compliment d'estàndards mèdics, molts cops des d'una perspectiva genèrica i interprofessional. Tot i que la tècnica és essencial, aquest enfocament invisibilitzava elements clau de la pràctica infermera, com ara l'ètica de la cura, la presència relacional amb el pacient i la gestió emocional de la mateixa professional.

Per donar-hi resposta, un equip d’investigadores ha dissenyat Power in Practice, un nou marc de debriefing que transforma l’anàlisi de les pràctiques de simulació en infermeria. Publicat a Clinical Simulation in Nursing, revista científica de primer quartil, aquest model demostra que promoure un diàleg reflexiu sobre com se senten les professionals i quin impacte tenen les seves decisions millora significativament la seva seguretat psicològica i afavoreix el reconeixement de la seva veu i lideratge dins el sistema de salut.

La investigadora principal és Laura Macià Casòliva, doctora en Infermeria adscrita a l’IRIS-CC i cap de la Unitat de Desenvolupament i Recerca en Cures Infermeres d’Althaia. Per part de la UOC, la investigadora és Clara Selva Olid, del grup BDLab Behavioural Design Lab, adscrit a l’eHealth Centre. Carlota Riera Claret és la investigadora per part d’UManresa (campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya).

Quatre fases per transformar l'aprenentatge

El model proposa redefinir el debriefing en una seqüència estructurada en quatre fases per optimitzar l'aprenentatge. La primera, Feel, se centra en les emocions i la seguretat psicològica; la segona, Think, en el raonament clínic i el coneixement infermer; la tercera, See, en el reconeixement de l’impacte de les actuacions professionals, i la quarta, Move, en la transformació dels aprenentatges en accions concretes per a la pràctica futura.

El debriefing és una conversa reflexiva i estructurada que es realitza després d’una simulació o d’una situació clínica per analitzar l’experiència, comprendre les decisions preses i transformar-les en aprenentatge. La nova proposta amplia els enfocaments existents incorporant l’empoderament de les infermeres com un dels objectius de la reflexió. Així, convida les professionals a identificar les emocions viscudes, reflexionar sobre el seu raonament clínic, reconèixer l’impacte de les seves actuacions i concretar accions per a la pràctica futura.

Un model basat en la recerca qualitativa

L'estudi per desenvolupar aquesta eina es va dur a terme analitzant en profunditat les experiències reals que les infermeres van afrontar durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 i durant la seva formació mitjançant la simulació. Els resultats van identificar factors relacionats amb l’empoderament, com la seguretat psicològica, el bon clima d’equip, la confiança, l’autonomia, la reflexió i el reconeixement de l’impacte de la pràctica infermera. L'aplicació del model no només afavoreix l'adquisició d'habilitats clíniques, sinó que fomenta la capacitat d'adaptació, la presa de consciència professional i l'autonomia, unes qualitats que es revelen indispensables per afrontar entorns d'alta complexitat assistencial.

La publicació representa una aportació rellevant en l’àmbit de la simulació clínica en infermeria, ja que proposa entendre el debriefing no només com una eina per revisar la pràctica, sinó també com un espai per reforçar la identitat, la confiança i la capacitat d’acció de les infermeres.

El model pot aplicar-se tant en simulació clínica com en situacions assistencials complexes, processos de mentoring i reflexions d’equip. L’estudi assenyala, però, la necessitat de continuar investigant per avaluar-ne l’efectivitat en diferents contextos.