La qualitat de l’aire i la presència d’espais verds als entorns escolars són factors que influeixen en la salut mental dels infants i adolescents. Aquesta és una de les principals conclusions de la segona edició de la jornada Ciutat, Salut i Clima, celebrada dimarts a Manresa, on es van presentar evidències recollides en escoles de Catalunya i es va posar de manifest la importància de renaturalitzar els espais escolars per afavorir el benestar emocional dels joves. 

La primera ponència va anar a càrrec de Rosa Bosch Munsó, psicòloga i investigadora de l’Àrea de Salut Mental d’Althaia, que va parlar sobre “Entorn escolar, contaminació de l’aire i salut mental: evidències des de Catalunya”. En la seva intervenció va abordar la relació entre la qualitat ambiental dels entorns escolars i la salut mental. 

Aquesta ponència va deixar dades relacionades amb el seu estudi, com que 1 de cada 7 infants d’Europa té un problema de salut mental (un terç més que fa quinze anys). Agafant escoles de Manresa com a mostra, ha pogut observar que l’exposició continuada a partícules en suspensió s’associa a conducta internalitzant (ansietat, tristesa, mal de cap...) i la falta d’espais verds es tradueix en un augment de la conducta externalitzant (agressivitat, saltar-se les normes...). La psicòloga va assenyalar que la genètica no es pot modificar, però sí que podem canviar l’entorn físic que ens afecta. 

A continuació, Júlia Moya Garcia, coordinadora del programa d’Educació i de Promoció del Binomi Salut i Natura de la Delegació de Catalunya de SEO/BirdLife, va oferir la ponència “Restaurar el vincle amb l’entorn, un pas més enllà”, centrada en la importància de recuperar la connexió amb la natura. 

Sota el títol “El retorn de la natura a les escoles (i de les escoles a la natura)”, la tercera intervenció va anar a càrrec de Pol Huguet Estrada, regidor d’Acció Climàtica i Educació de l’Ajuntament de Manresa, que va posar l’accent en la relació entre els centres educatius i el medi ambient. Les ciutats juguen un paper molt important a l’hora de naturalitzar els espais, afegir vegetació i donar vida a les zones urbanes. Aquestes accions es tradueixen en una millor qualitat de l’aire, una millora en la salut (tant mental com física) de les persones i una acció positiva per combatre el canvi climàtic. 

La sessió es va concloure amb una taula rodona en què van participar els tres ponents i la moderadora, la metgessa Anna Rodríguez.

Mirada integrada de la salut des de l’enfocament One Health
La segona Jornada Ciutat, Salut i Clima ha donat continuïtat a la primera edició, celebrada a Manresa l’octubre de l’any passat, que va néixer amb la voluntat de fomentar una mirada integrada de la salut des de l’enfocament One Health (Una sola salut) i promoure respostes col·lectives davant de la crisi climàtica.

L’organització va a càrrec del Departament de Salut, Ajuntament de Manresa, Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Institut Català de la Salut de la Catalunya Central (ICS), Fundació Althaia, Fundació Sant Andreu Salut, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi d’Infermeria (CoMB), Societat Catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFiC), Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Fundació Universitària del Bages-UManresa, Facultat de Medicina UVic-UCC, Col·legi d'Infermeria, Universitat Politècnica Catalunya (Campus Manresa), Meandre Associació i IDIAPJGol.